Sánchez anuncia a Palma l’aprovació de la part fiscal del règim especial de les Illes Balears
La part fiscal del règim especial de les Illes Balears, l’única que quedava per aplicar-se després que el 2019 s’aprovàs la nova llei que compensa els sobrecosts de la insularitat amb mesures de transport, energia o inversions i després que enguany hagin arribat per primera vegada a les Illes Balears recursos de l’Estat pel factor d’insularitat, s’inclourà en els pressuposts generals de l’Estat de l’any que ve. Així ho ha explicat aquest dilluns a Palma el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, acompanyat de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol.
La mesura tindrà un impacte anual en l’economia de les Illes Balears de 349,1 milions d’euros i permetrà la creació de 2.391 llocs de treball a temps complet, l’equivalent a l’1 % del PIB balear de l’any 2019. El REIB fiscal incorpora dues polítiques públiques, les reserves d’inversió i deduccions i reduccions fiscals per a empreses industrials i del sector primari que generin o mantenguin llocs de treball.
Pedro Sánchez ha anunciat la mesura durant una visita aquest dilluns dematí a l’empresa CAROB, de Marratxí, especialitzada en el tractament de garrofí i una de les empreses que es podrà beneficiar del règim especial per al sector primari, a més de poder accedir, a través de l’impost de societats, a les reserves d’inversió. Després, Francina Armengol s’ha reunit amb representants dels agents socials i econòmics, portaveus dels diferents partits polítics i membres de la societat civil a la Llotja, on ha explicat els detalls de la part fiscal del REIB.
Francina Armengol ha definit la mesura com «una bona notícia» que «hem lluitat com a societat per fer possible que l’Estat reconegui els desavantatges que genera la insularitat». La presidenta del Govern ha explicat que des de l’Executiu s’estan treballant «mesures que hem de prendre de manera urgent per un hivern que pot ser complex degut a la pujada de preus» i ha recordat que, tot i així, «estam en una bona situació econòmica, amb un ritme de creixement econòmic molt important i en un moment que les Illes Balears han d’aprofitar per continuar millorant perquè ens trobam davant una oportunitat, ja que l’arxipèlag tindran en els propers anys el cicle inversor més important de la nostra història».
Aquesta inversió, ha explicat Francina Armengol, «suposarà més recursos públics i més recursos privats que mai i han d’esdevenir en més justícia social, en més llocs de feina i de més qualitat». En aquest sentit, la presidenta del Govern ha traslladat als representants de la societat civil que «ja hem demostrat que junts som capaços de superar reptes i traçar un bon escut social» i que ara, a través del REIB, «tenim una eina més per ser molt més competitius, innovadors, resilients i amb un teixit productiu més sòlid».
El règim fiscal especial per a les Illes Balears s’aprovarà dins els pressuposts generals de l’Estat del 2023 i constarà de dues mesures: la reserva d’inversions i el règim especial per a empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres. En el cas de la reserva d’inversions, l’objectiu és incentivar que les empreses de les Illes Balears reinverteixin els seus beneficis a l’arxipèlag i implica reduir la base imposable de l’impost de societats, deduccions a l’IRPF o reduir l’impost sobre la renda dels no residents. A més, els autònoms declarants d’IRPF es podran aplicar una deducció en la quota. Per obtenir aquests beneficis fiscals, les reserves d’inversions s’han de destinar a crear llocs de treball, a adquirir accions o participacions d’empreses de les Balears, a inversions en R+D, a la millora i protecció del medi ambient, a propietat intel·lectual o a elements patrimonials materials (terrenys, construccions, maquinària, mobiliari…).
Les empreses es podran reduir la base liquidable de l’impost de societats fins al 90 % del benefici no distribuït, mentre que, pel que fa a l’IRPF, la deducció serà de, com a màxim, el 80 % del tipus mitjà de l’empresari autònom per a tota l’activitat que derivi d’establiments situats a les Illes Balears. Les reserves d’inversió suposaran un estalvi per a empreses i autònoms de 201,66 milions d’euros anuals, que deixaran d’ingressar les administracions de l’Estat i autonòmica.
En el cas del règim especial per a empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres, es redueix l’impost de societats i l’impost sobre la renda dels no residents i s’aproven deduccions a l’IRPF per a les empreses o els autònoms que venen béns produïts a les Illes Balears. Així, es bonificarà un 25 % de la quota per la creació de nous llocs de treball i un 10 % per manteniment de l’ocupació. A través d’aquesta mesura i segons els càlculs del Govern, les empreses industrials, agràries, ramaderes i pesqueres de les Illes Balears s’estalviaran 5,99 milions d’euros l’any.
El règim fiscal és el quart suport del règim especial de les Illes Balears, ja que se suma a les compensacions per part de l’Estat aconseguides el 2019 en matèria d’energia, de transports de passatgers i de mercaderies i d’inversions. Les inversions, que es canalitzen a través del factor d’insularitat, s’han incorporat als pressuposts generals de l’Estat enguany per primera vegada i suposaran, en cinc anys, una inversió de més de 600 milions d’euros per a les Illes Balears.
20 milions d’euros per al primer tram del tramvia
A més de la part fiscal del REIB, els pressuposts generals de l’Estat incorporaran, segons ha explicat el president del Govern, una primera partida de 20 milions d’euros com a primera anualitat per licitar les obres del primer tram del tramvia de Palma, que és el que connecta la plaça d’Espanya i l’aeroport.
Aquesta inversió, que es materialitzarà amb la signatura d’un conveni entre el Govern de les Illes Balears i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, permetrà iniciar durant el 2023 les obres d’aquests 10,5 primers quilòmetres de traçat, que aniran seguits del tram dos —el de Platja de Palma— i del tram tres —el de Son Espases. Està previst que les obres del tramvia entre l’aeroport i el centre de la ciutat estiguin finalitzades el 2026.
Es dona així compliment al compromís de l’Estat de finançar una infraestructura tan necessària per capgirar el model de mobilitat de la ciutat de Palma i de totes les Illes Balears.
