La Galeria Pelaires presenta “…De sal i cendra”, una exposició individual de l’artista Guillem Nadal (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1957) que compta amb un text del comissari Iván de la Nuez. L´exposició s’inaugura el 24 de novembre de 2022 y romandrà oberta fins al 17 de gener de 2023.
Cendra i sal (Passat i futur d’un paisatge sense noltros)
Iván de la Nuez
La cendra evoca el passat que ha deixat de ser foc i està a punt d’extingir-se. La sal invoca un futur corrosiu, reticent a apagar-se.
Sal i cendra configuren una imatge del món sense fanfàrria.
Sense els seus gratacels i ciutats, llums de neó i carrers concorreguts.
Sal i cendra ens preparen per entrar, sense brúixola, a una regió on no habitaran els humans. Benvinguts a aquest paisatge sense noltros.
A aquesta intempèrie que allotja el pensament, però que no és el pensament. Com la natura no és l’ecologia; ni la societat, la sociologia; ni la cartografia, el paisatge. Així és aquest art rupestre, sorgit d’una cripta ubicada a qualque punt entre la natura i la cultura. Un art que no perd el temps cercant l’equilibri entre totes dues, perquè ja sap que això és impossible.
Aquí no xerram sobre incendis, tempestes, marees. Aquí les obres, directament, s’incendien, ratllen l’horitzó, naufraguen.
Aquí no estam per confirmar la retòrica de les avantguardes, sempre a mercè d’un report del temps, sinó el presagi d’una naturalesa sacsejada per l’erosió, la podridura, el sol… Aquí la intempèrie marca el ritme de l’obra i no remet a la cronologia d’una vida a resguard (el ritme sacrosant de les vint-i-quatre hores del dia), sinó a la roda caòtica de tempestes, crescudes de rius i torrentades.
Aquí la naturalesa no capitula ni enarbora el retorn a un èxtasi seminal desproveït dels seus perills d’extinció.
Aquí la naturalesa travessa la cultura com el passat travessa el present, tal com ho va veure Lucy R. Lippard a Overlay. (Això va, en definitiva, d’una naturalesa que es deixa caure, impertorbable, sobre les obres d’art).
Aquí no hi ha paradís perdut ni Edèn vençut.
Aquí, Occident és accident.
Aquí no hi ha cofre per obrir.
Més que contemporani, lidiem amb un art temporal. Així que no és gaire interessant classificar aquestes obres com a instal·lacions, paraules, escultures, pintures… Aquestes peces són especejaments (de tots aquests suports i de si mateixes). Inconcluses com els croquis, inestables com els esbossos, estan disposades per orientar-nos vagament al terreny. Són, potser, indicacions rústiques per a una travessia en què les paraules importen menys que la cal·ligrafia i els textos molt menys que les textures…
Representen una metamorfosi de la naturalesa que no va d’etapes vençudes sinó d’etapes cremades.
Cendra i sal. Sal i cendra.
Al seu Diccionari de símbols, Eduardo Cirlot relaciona la cendra amb la mort, “amb la pols, d’una banda, amb el foc i el cremat de l’altra”. No hi diu res, però, de la sal, que no li mereix una minúscula entrada a la seva obra magna.
Per això tenim Blaíse de Vigenère i el seu Tractat del foc i de la sal, publicat el 1618. En aquest llibre, la sal s’associa també al foc, però mutant i indòmit, que repta a través del temps per sostenir l’alè de la vida a la terra.
Oteiza deia que l’art no estava per explicar, sinó per assenyalar. I a això, precisament, s’hi dediquen els traços d’aquesta cartografia on el territori defineix el mapa d’un exorcisme que ens converteix en torxes preparades per cremar i il·luminar el món.
Al Ras és el títol d’un llibre molt especial que actualment l’artista Guillem Nadal i l’escriptor Iván de la Nuez estant preparant per a l’editorial Turner, amb la col·laboració de Pelaires. És un projecte curatorial i artístic fruit d’una llarga relació professional i personal entre Nadal i De la Nuez. Un procés íntim i una experiència artística que il·lustrarà part de la trajectòria i del món creatiu de Guillem Nadal. L’exposició a Pelaires i la publicació del llibre són part d’un mateix projecte. Així, Al Ras esdevé “… De Sal i cendra”, el títol de l’exposició que es presenta ara a Pelaires.
La publicació expandida físicament en un projecte que s’expressa en termes literaris i visuals. Una selecció d’obres que van des de 2001 fins al 2022, que es poden veure a Palmades del 25 de novembre de 2022 fins a finals de gener de 2023.
L’exposició ocupa els dos pisos de la galeria. A la paret del pati d’entrada, l’artista ha creat una instal·lació poètica de lletres fetes amb ullastre, a partir d’una frase de Joseph Conrad citada a un capítol titulat El Coleccionista de ruinas (2007) del llibre Museo animal, de l’escriptor Carlos Fonseca (San José, Costa Rica, 1987). Aquestes lletres-escultura, esclatades a la paret de forma intencionadament descendent, acaben per morir cremades al terra. La cendra, una de les claus de l’exposició.
Les obres de la planta baixa de Pelaires conformen un paisatge atrapat dins un cub blanc. La natura dins un espai expositiu i, alhora, una extensió del taller de l’artista que queda desvetllat al públic. El nucli exempt d’escultures-maqueta amb peces de 2001 fins al 2022, és una mostra de diferents moments dins la carrera de l’artista, a modus d’històries mínimes amb temes i interessos recurrents dins el seu pensament: el pas del temps, la reflexió sobre el concepte del viatge, els naufragis… Completen aquest bosc de maquetes 5 pintures de diferents mides, de 2016, que són deserts verds, natura atrapada que alleugera i esborra les fronteres amb l’exterior. El conjunt en sí posa al descobert peces poc o mai vistes que habitualment habiten el taller de l’artista, un refugi de natura i reflexió que traspassa els límits del paisatge humà.
A la Planta Noble, tres barques de fusta penjades, obres que donen títol a l’exposició. Dues de les barques estan plenes de sal, una espècie de paisatge de sal, la segona clau de l’exposició. La sal, un material utilitzat per Guillem Nadal en el passat per a la realització d’algunes de les seves instal·lacions més emblemàtiques. Les barques rememoren el concepte de viatge i recorden alguns passatges bíblics en quals s’explica com es castigava a l’home omplint les terres de sal condemnant-los cruelment a la fam. La tercera barca du cendra i un poc de carbó. Aquestes peces enllacen directament amb les obres de la segona sala de la Planta Noble. A la paret, obra recent, un viatge personal al llarg del temps que acaba en el cercle de l’illa utòpica que és el final de la vida. També dos cranis confrontats fets a llapis i foc. L’obra escultòrica que protagonitza l’espai central de la sala, és un paisatge de la memòria, una peça feta amb cendra i amb dos mig cranis que conformen un paisatge.
Aquesta exposició encén la forma en què Guillem Nadal s’enfronta a l’art, com una extensió natural de la seva vida. Una trajectòria reflexiva i coherent en la qual es traspassa qualsevol input exterior. Nadal viatja fidelment des de i, cap a sí mateix. Un ànsia per crear un món poètic a partir dels gran temes que l’han acompanyant aquests anys, arrelat a una narrativa objectual reconeixible.
