Editorial

El conflicto catalán en clave de humor que demuestra que hace más de 40 años que se arrastra.

COMPARTE:
ico-facebook ico-twitter ico-google plus ico-linkedin ico-linkedin
ico-facebook ico-imprimir
ibeconomia.com - viernes, 22 de septiembre 2017 | 4:51 Hrs.

La trinca (grandes visionarios comparables únicamente a las profecías de Nostradamus) ya hace casi 40 años que describió en una de sus canciones, la situación en que nos encontramos.

Mucho se habla del conflicto catalán del 1-0, de la falta de diálogo, de que no toda la sociedad catalana es independentista…

El problema es que algún día tenía que pasar, ya que guste o no, el pueblo catalán siempre ha sentido que necesita algo más y que nunca se les ha tomado en serio.

Catalunya venía de una dictadura que la menospreció y que intentó anular su lengua y su cultura, imponiendo el nacionalismo de España.

Con la democracia todo cambió y mejoró, pero no se resolvió y ahora estamos en la situación que estamos.

Todos estos años hemos tenido un matrimonio de conveniencia (económica especialmente) entre el estado y Catalunya, pero este matrimonio ya se ha roto del todo y no se ven más opciones que el diálogo, para que la ruptura sea de la mejor manera posible.

A continuación la visionaria canción de la Trinca editada en video por Marta Vilardell i Toni Ramoneda. Professor: Benjamí Benedito del IES Sentmenat que se ha hecho viral.

La história es una metáfora que compara los catalanes y los indios americanos.

 

La Trinca: “Com el Far West no hi ha res”

 Com el Far West no hi ha res

Diu que hi ha una tribu d´indis a l´Oest americà,
que té alguna retirada amb el Poble Català.
No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol,
són i seran gent Apache, tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut de totes bandes; però “Endavant, que no ha estat res!”.
Per la seva mala estrella, és el pupes del Far West.
Doncs sabem segons la història que aquesta tribu, pobrets,
quan es rifen garrotades tenen tots els bitllets.Que lluny és el Far West. Que bonic és Oklahoma!
Com el Far West no hi ha res!Invasions de tota mena ha sofert contínuament,
però una de les més sonades l´ha tingut darrerament:
la del General Frankuster, i un grapat de capsigranys,
ara fa quinze mil llunes, més o menys uns quaranta anys.
La primera atzagaiada de l´infame general,
fou prohibir la seva llengua i la dansa ritual.
I envià els cassaques blaves per colonitzar els natius
i arrencar la cavallera als elements subversius.Però la mort del General en els sellos de correus
ho deixà tan ben lligat que manen els seus hereus.
Per poder canviar-ho tot però que tot seguís igual
van muntar unes eleccions per distreure el personal.
I quan la tribu amb eufòria desenterrant la destral
engegava a fer punyetes el famós seny ancestral
per parar el cop de moment i presidir la reserva
de l´exili arriba un jefe que tenien en conserva.

I per asserenar els ànims d´´aquest poble tan tossut
es firmà un tractat de pau que li diuen l´Estatut.
Però com sempre passa al cine, a l´hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl.lids només són paper mullat.
I ara es volen tirar enrera perquè diu que som un cas
i quan se´ns dóna un ditet ens agafem tots el braç.
I de tant que recomanen prudència i moderació
ja no estem desencantats. Ara estem cagats de por!

Doncs no volen que fem l´indio i amenacen cada dia
que vindrà si no estem quiets el Set de Cavalleria.

Traducida

He aquí una vieja historia
escuchad con interés
es la historia de una tribu
que habitó en el Far West.
Su epopeya nos recuerda
la del pueblo catalán
son muy suyos esos indios
de las piedras sacan pan.

Y para calmar la tribu
y curándose en salud
van y firman un tratado
al que llaman Estatut
pero en tanto no termine
la dichosa transición
es mejor no hacer el indio
y tener moderación.

Porqué sobran los profetas
y amenazan cada día
que a la mínima ocasión
vendrá el séptimo de caballería.

Que a la mínima ocasión,
Vendrá la caballería.

La Trinca


COMPARTE:
ico-facebook ico-twitter ico-google plus ico-linkedin ico-linkedin
ico-facebook ico-imprimir